22 març, 2016

L’aigua en el clima mediterrani

Francesc Mauri, meteoròleg

Sabíeu que vivim en un clima, el Mediterrani, únic al món? Doncs sí. El nostre clima és excepcional. És l’únic del planeta en que, l’estació més càlida, és la que enregistra menys precipitació. En canvi, a l’hivern, arriba al màxim de precipitació. Aquesta és la definició del nostre clima, tot i que a Catalunya, no complim el màxim de precipitació a l’hivern. A la majoria del país, quan més plou, és a la tardor i a la primavera.

Al planeta on plou més, és on fa més calor, al tròpic. Algú pensarà en els deserts com a llocs càlids i on no hi plou. Teniu raó, però als deserts també hi fa fred i tampoc hi plou.

Ja veieu que, tot plegat, no és fàcil. A més a més, a casa nostra, les pluges que cauen ho fan amb molta irregularitat. Raimon deia: “al meu país no sap ploure”. Cent per cent d’acord. A Barcelona cauen 610 l/m2 a l’any de mitjana en 57 dies, a Londres hi plou una mica menys!!!, uns 592 l/m2 i any, però en 110 dies de mitjana a l’any. Però retrocedim uns mesos. El darrer cap de setmana de novembre del 2015 un potent temporal feia ploure amb moltes ganes a tot el país. A Ponent, es van batre rècords de pluja caiguda en dècades. Al cap d’unes setmanes es van batre rècords de dies sense pluja. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona va ser exactament igual. Plovia a bots i barrals a finals de novembre i, al cap d’unes setmanes, es va batre el rècord històric de dies seguits sense pluja. Per sort, el darrer cap de setmana de febrer tornava a ploure amb ganes. Es va passar d’un extrem a un altre. Això fa que la gestió d’aquest recurs tan preuat, sigui molt i molt complexa, literalment endimoniada.

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els municipis limítrofes, fins al 1950, el que mesura aquesta irregularitat, que és l’índex de variabilitat, era del 20%. Actualment, ja frega el 30%. El causant de tot plegat és l’anomenat Escalfament Global o Canvi Climàtic. Cada cop plou pitjor, més mal repartir, de més mal gestionar. Com a ciutadà que coneix millor que la majoria, evidentment per la meva feina, la pluja, l’aigua, la seva distribució… no deixa de sorprendrem una qüestió que he comentat en algun sopar o dinar amb amics i ha generat polèmica immediatament. Jo sóc dels que pensa que l’aigua és barata al nostre país. No ho dic per fer la pilota a ningú. En els centenars de xerrades que he fet per Catalunya i d’altres territoris catalanoparlants fa 30 anys que ho dic.

En la meva vida com a persona, aquest any faig 50 anys, he viscut les amenaces de restriccions d’aigua, in extremis, en un parell d’ocasions. Just abans dels Jocs Olímpics, amb una primavera del 1992 molt plujosa que, ens va retornar la normalitat progressivament i la sequera del 2007 i 2008, amb una salvació gairebé idèntica. Fora de l’Àrea Metropolitana, en alguns municipis, sí que he viscut el que significa no tenir aigua les 24 hores del dia. En canvi, pel que fa als combustibles com el petroli o el gas, mai he patit pel subministrament. Des del meu punt de vista, això fa que el veritable or negre sigui l’aigua i no el petroli o el gas. Ja sé que he fet unes consideracions força generalistes però, vull que us n’adoneu que l’aigua és un tresor a casa nostra, el món mediterrani. Veient les xifres de baix consum per càpita a l’Àrea Metropolitana, amb 101 litres per habitant i dia (380 als EUA!!!) em fan feliç, perquè vol dir que els ciutadans en sou cada cop més conscients de la importància d’aquest recurs i també els organismes gestors amb la millora de les xarxes i, per tant el control de fuites o d’altres elements. L’enhorabona a tots plegats, però no ens adormim.

Deixa un comentari