5 maig, 2016

Entrem al laboratori! Així es vetlla per la qualitat de l’aigua

Xavi Coral, periodista

Segur que alguna vegada heu vist la sèrie CSI o qualsevol altra basada en l’activitat de la policia científica. Doncs anar al Laboratori d’Aigües de Barcelona és com entrar en una sèrie  d’aquestes. En aquest cas no es tracta de trobar el culpable d’una mort sinó tot el contrari, garantir que l’aigua continuï sent una de les nostres principals fonts de vida. M’hi van convidar amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua. La primera impressió és de laboratori farmacèutic i en certa manera hi té relació. Aquí hi ha farmacèutics però sobretot, químics, enginyers, biòlegs, totes aquelles carreres que el meu cap va descartar immediatament abans de fer la selectivitat.

La imatge és la d’homes i dones amb bata blanca asseguts davant de màquines amb tecnologia punta. L’objecte de la investigació sempre és el mateix, l’aigua que circula per la xarxa pública, i és increïble el què es pot arribar a treure d’una gota d’aigua. Tot són processos científics molt complicats tècnicament, però per fer-ho fàcil diríem que, d’una banda, es tracta d’analitzar que l’aigua tingui uns nivells normals dels elements que porta de forma natural i, de l’altra, controlar tots aquells elements que s’hi barregen artificialment al llarg de la seva vida. Per això es disposa de més de cinc-cents punts de captació a tota la xarxa d’on arriben mostres periòdiques al laboratori. I encara n’hi ha uns dos-cents més que fan anàlisis in situ i que envien la informació on-line. Si hi hagués una emergència a algú li arribaria un missatge al telèfon mòbil.

Cada mostra que arriba al laboratori passa per una llarga llista d’anàlisis per controlar que compleix tots els requisits sanitaris que exigeix la legislació. Així com els que es dediquen a fer menjar han de passar uns controls de sanitat estrictes, els que es dediquen a distribuir aigua, també ho han de fer. I si surt qualsevol anomalia, cal detectar-ne l’origen i prendre les mesures necessàries per corregir-la. En aquest punt és quan els científics de l’aigua s’assemblen més als científics de la policia. Disposen de màquines que poden detectar en l’aigua tots i cadascun dels elements de la taula periòdica i per tant, saber si n’hi ha algun de descompensat, el què seguint amb el símil policial seria el delinqüent. A partir d’aquí, si la descompensació pot ser nociva, s’actua.

En definitiva, el què es fa amb l’aigua que surt per l’aixeta és semblant al què fan les màquines d’osmosi domèstiques però a l’engròs, molt a l’engròs. Hi ha moltes llegendes al voltant de l’aigua corrent, però havent vist de primera mà tots els esforços que es fan perquè estigui en les millors condicions crec honestament que tots els dubtes són respectables però segurament infundats per falta de coneixements tècnics. Potser ens pot agradar més o menys el gust però això no depèn tant dels processos a què se sotmet l’aigua sinó de les característiques del mitjà en què es mou. Estem tan acostumats a obrir l’aixeta i que en surti aigua que segurament no valorem en la seva justa mesura el què suposa aquest gest.

I no només parlem de l’aigua de l’aixeta. El laboratori també s’encarrega de sanejar l’aigua residual i aquesta també se sotmet a rigorosos controls perquè quan torni a la natura no suposi cap problema ni per a la costa ni per al medi ambient.

Estem parlant d’un material preciós i això ho tenen molt clar tots els què s’hi dediquen. L’aigua és vida i amb la vida no s’hi juga.

Foto: Miquel Paraira, director del laboratori, va explicar al Xavi Coral com es garanteix la qualitat de l’aigua

Deixa un comentari