12 maig, 2016

Els rius, són vida

Mònica Usart, meteoròloga

Recordo quan vaig començar el meu camí dins del món de la meteorologia als mitjans de comunicació. Va ser la temporada 2007-2008, concretament als serveis informatius de TV3. Allà vaig entrar com a becària al departament de meteorologia, i com qualsevol apassionat al temps,  frissava per l’arribada de les pluges. Però justament aquella època va coincidir amb un període important de sequera. Una de les pitjors dels darrers anys. Fins que no vaig donar per finalitzats els meus mesos de pràctiques, la tendència no va canviar. En un primer moment semblava que la meteorologia m’havia fet una mala passada, privant-me de situacions atractives com a meteoròloga. Però amb el temps, he vist que aquell període va ser molt útil per veure la importància de l’aigua a qualsevol indret del món i, més concretament a casa nostra, i les males passades que de tant en tant ens porta el nostre planeta.

Vivim en un país on les pluges cauen de forma molt irregular i moltes vegades no és pluja ben caiguda i que es pugui aprofitar. Podríem dir que no sempre plou bé, com comenta el company Francesc Mauri en el seu post. Per aquesta raó, tenir una bona xarxa entre rius i embassaments, per aprofitar l’aigua que cau de la millor manera possible i per poder abastir d’aigua tot el país, és essencial.

Si ens centrem en l’Àrea Metropolitana de Barcelona, anem a parar directament a les conques internes, alimentades pels rius que estan completament dins de Catalunya, i bàsicament el Ter i el Llobregat. És una zona del país on la demanda urbana sobrepassa clarament l’agrícola, a diferència d’altres zones com el Pla de Lleida on el cas és el contrari. Tenir clar l’ús de l’aigua en cada comarca, fa que l’estalvi sigui major.

L’aigua del riu  Llobregat es gestiona des dels embassaments de la Llosa del Cavall, la Baells i Sant Ponç. En el cas del Ter, tenim Sau, Susqueda i Pasteral. La combinació d’aquests rius i pantans i el posterior tractament a les plantes potabilitzadores, conforma la xarxa que abasteix l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Però de quanta aigua estem parlant? Segons dades estadístiques extretes d’AMB, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona hi viuen 3,2 milions de persones. Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, cada persona consumeix de mitjana 122 litres d’aigua per dia. Això es tradueix en més de 390 milions de litres diaris a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Una quantitat que es pot distribuir, gràcies a la gran gestió que hi ha al darrere.

I tot just quan encarava el final d’aquest post, em va caure a les mans una noticia que em va impactar. I la volia compartir amb vosaltres abans d’acabar. El titular era “El tren de l’aigua, la desesperada resposta de la sequera a l’Índia”. Esmicolant la informació vaig veure que cada any els trens cisterna acaben sent el pedaç per intentar solucionar la sequera en certes zones de l’Índia. Vinod Tare, un expert en processament d’aigua de l’Institut Indi de Tecnologia, és especialment crític amb els polítics de la zona.  Segons Tare, un país pobre com l’Índia, no pot tractar l’aigua per reutilitzar-la i a la vegada ha de fer front a una gran despesa econòmica per mitges solucions com és el cas del tren. Segons altres experts del país, si les pluges abundants caigudes durant els monsons s’emmagatzemessin i administressin d’una altra manera, el desenllaç no seria tan dramàtic. Amb aquest anàlisi per part de persones que coneixen bé la situació del país, podem veure que hi ha molts factors que acaben influint en un recurs tan vital com l’aigua. I no tot depèn de la pluja que caigui, sinó també de la gestió que se’n faci i dels recursos de la zona.

Deixa un comentari