22 juny, 2016

Aigua polisèmica (Part III)
El desenvolupament i un imprecís final

Fèlix Riera, codirector de Hänsel* i Gretel*

“Sóc de Mallorca, una illa que està separada de la resta del món precisament per l’aigua”, ens diu Llucia Ramis. La seva illa, Mallorca, es revela com a lloc on l’aigua és existència, supervivència. On la pluja, mirar al cel i veure com cau, és saber que et podràs rentar, que podràs beure. “A Mallorca tots som conscients de la importància de l’aigua”, diu Llucia Ramis. La relació de l’illa amb l’aigua sorgeix del fet de la pròpia aigua. Com més turisme tingui Mallorca, més problemes provoca en la gestió de l’aigua. Llucia explica com en una ocasió, per la manca d’aigua a l’illa, va caldre fer-la arribar en vaixells-cisterna amb la desgràcia que la pintura del celler del vaixell no s’havia assecat encara i, conseqüentment, es va perdre tota l’aigua transportada. La consciència de l’aigua que hi ha a les illes no la tenim en la resta dels territoris beneïts pel clima i per una geografia connectada amb l’aigua. En aquests casos ens diu, com en el cas de Bèlgica, l’aigua és gairebé invisible. No té consciència de la seva importància. S’obre i tanca l’aixeta sense reparar en conseqüències. Ramis assevera “l’aigua és consciència. És vida”. Quan un pren consciència d’això, l’aigua es mostra amb tota la seva potència i contundència, ja que és part de nosaltres.

Lluís Boada ens parla de la complexa relació dels homes amb el que és artificial, que no respon a la naturalesa, sinó a processos mecànics, químics, que transformen, que ens creen productes artificials del que un dia eren productes naturals. “La qüestió és que tenim una economia que no és que hagi transformat el món natural en un món artificial, sinó que ja està fent artificialitat de l’artificial”. La pèrdua de la naturalitat de l’aigua, que l’aigua sigui simplement aigua, es deu a aquesta visió de considerar el que és artificial un recurs més important a salvaguardar que l’aigua mateixa. “La naturalitat de l’aigua és la que ens porta a la veritat del seu nom”.

blog foto petita part III

“Jo quant dic aigua dic amor”, Miriam Tey ens porta a parlar de l’aigua, entesa com a símbol. L’aigua com a puresa, aigua cristal·lina, aigua purificada, aigua del baptisme. L’aigua que es funda en el cristianisme, que expressa amor, consol, purificació. També ens parla de la sensualitat de l’aigua, de la seva capacitat eròtica, del seu abast metafòric i espiritual. Miriam Tey ens introdueix en una lectura culturalista del terme aigua, “la Samaritana dóna aigua com a regal, com a símbol de vida i de supervivència, a un home que és el seu enemic i Jesús li diu: el que beu de mi no necessitarà aigua”.

L’art està ple d’exemples d’utilització de l’aigua: Botticelli, amb Venus, Rembrandt amb el Diluvi, Gauguin amb les platges d’Haití, Bill Viola…” infinitat d’obres representant la lluminosa relació entre art i aigua i que ens introdueix Carlos Taché. I aquí torna la memòria a oferir-nos la veritat de l’aigua. Taché reverdeix la seva infància, xipolleja en les seves imatges, es torna a mullar amb el so i el record de com la seva pell era acariciada per l’aigua en la seva infància. Ens diu: “amb l’aigua un es mulla i això vol dir que et compromets”. Mullar-se com a actitud d’anar a la recerca de la vida, envoltar-se de ella i no fugir de les seves conseqüències.

I si per Miriam Tey l’aigua és amor i per a Carlos Taché compromís, per Llucià Homs “l’aigua és por”. Por de no poder dominar-la, les seves conseqüències quan aquesta referma amb molta potència i continuïtat. Temor a estar sol a l’aigua, a mercè dels seus capricis, una por irracional. Una lectura de l’aigua que ens mostra el seu caràcter dual i de frontera com tot l’essencial en la vida. La nostra relació amb l’aigua es mou a la frontera entre la felicitat i la por. La relació emocional amb l’aigua fa desencadenar un nou cabal de significats que la converteixen en un terme que es renova constantment.

El diàleg avança dibuixant noves idees, llocs i significats. En aquest diàleg obert sobre l’aigua polisèmica brollen molts més conceptes i plantejaments que els exposats en aquest text, una mostra de com la intel·ligència busca retornar al terme aigua tot el seu cabal de significats. De la mateixa manera que ens costa situar el principi de les coses, el mateix passa per trobar el seu final. Aquesta és la raó per la qual aquest primer diàleg al voltant de l’aigua és un primer pas per avançar en altres nous diàlegs que, a poc a poc, vagin creant una sòlida base per a una comprensió complexa del terme.

Pots veure part d’aquest col·loqui, aquí!

Deixa un comentari