21 juliol, 2016

Un bany d’estiu a la Riera de Merlès

Jose Luis Gallego, divulgador ambiental

L’ésser humà sent una atracció atàvica pels cursos d’aigua. Són molts els que no podem resistir el plaer de descalçar-nos i ficar els peus dins el riu, sentir la seva carícia fresca; frescor que reconforta l’ànim i revifa els sentits. Fer una parada en el camí i omplir-se les mans amb aigua neta, rentar-se la cara, tancar els ulls i mullar-te el clatell, sentir aquest calfred vivificant.

Però a l’estiu, aquesta sensació pot anar molt més enllà que gaudir d’una jornada de bany a qualsevol de les moltes, moltíssimes zones de bany interior que van més enllà de les habilitades als estanys i embassaments.

El primer de tot, i que cal deixar molt clar, és que quan anem a gaudir del bany a un espai natural hem de seguir les indicacions de les senyalitzacions i atendre les instruccions dels Agents Rurals. Ells són els encarregats de determinar on i quan ens podem banyar per fer compatible el nostre esbarjo amb la protecció i la conservació de la natura.

Quan era petit, amb els pares i els meus germans anàvem a banyar-vos a un meravellós racó de la Muga al seu pas per Sant Llorenç. Més d’una vegada m’havia passat un blauet per sobre el cap, a un pam de l’aigua, que hi feia niu a un barranc de la riba. Aquells records són encara ben transparents en la meva memòria. Però al llarg del temps he gaudit de molts altres indrets del nostre patrimoni fluvial ideals per gaudir d’un bany en plena natura, un dels meus favorits és el de la Riera de Merlès.

La Riera de Merlès deixa, al seu pas prop d’Alpens, un reguitzell de goles i gorgs d’aigua transparent i verd maragda salpicats de tolls i platges de còdols que són el lloc ideal per a superar aquests rigors estivals amb un bany d’aigua fresca.

Per assolir les zones de bany ens hem de dirigir per la carretera que surt d’Alpens cap a Borredà. Un cop arribats al Cobert de Puigcercós, i a abans de creuar la riera, trobarem un camí de terra que puja a mà dreta seguint la llera.

Les diferents preses i rescloses formen aquí autèntiques piscines que, si bé no són tan naturals, faciliten l’accés i el bany. Però si volem gaudir d’un bany més “salvatge” cal seguir la carretera que passa pel costat del càmping i, després de creuar la riera, baixar guiant-nos pel so de l’aigua.

Si voleu conèixer les millors zones de bany als nostres rius us recomano les que mostrem a la sèrie “Riu Avall” que vaig tenir la sort de dirigir i presentar per TV3. Aquí la podeu tornar a veure!

Deixa un comentari