22 setembre, 2016

L’aigua i la seva petjada

Fèlix Riera, codirector de Hänsel* i Gretel*

Algú pot arribar a pensar que l’aigua deixa una petjada efímera al seu pas entre nosaltres. No obstant això, quan ens fixem amb atenció en la composició de tot allò que ens envolta, veiem que l’aigua és un dels seus elements més determinants del nostre món i que la seva presència és tan constant i necessària com l’aire que respirem.

Tenim consciència que l’ésser humà està compost en un 75% d’aigua i que el nostre planeta és blau perquè el 70% del seu espai l’ocupa l’aigua. Resulta sorprenent advertir que les nostres robes necessiten de l’aigua perquè nosaltres ens puguem vestir. L’any 2012, la fundació Botín va elaborar un estudi per mesurar el consum d’aigua necessària per a l’elaboració de teixits. Una de les dades més sorprenents que llançava aquest estudi és que uns pantalons texans necessiten 3.000 litres d’aigua per fabricar-se o que la mitjana de volum d’aigua necessària per vestir a una persona ronda els 15.000 litres. Aquests estudis s’enquadren per determinar la “petjada hídrica” que, segons la definició de la fundació Water Footprint Network, és “el volum total d’aigua dolça que s’utilitza per produir els béns i serveis consumits per una persona o comunitat, així com els produïts pels comerços”. Si el texà és de cotó, pot arribar als 10.000 litres d’aigua utilitzada. Aquesta és la petjada hídrica del cotó per quilo, valorant tot el procés. Com podem veure, l’aigua deixa una petjada que va més enllà del que, aparentment, podem veure.

En una entrevista realitzada a La Vanguardia, Arjen Hoekstra, professor de gestió d’aigua a la Universitat de Twente (Enschede, Holanda) i impulsor del concepte de “petjada hídrica”, assenyala que “les empreses han de calcular la petjada raonable d’un producte i establir objectius per reduir-la”. Dit d’una altra manera, han d’adquirir consciència, tant empreses com particulars, que el control de l’aigua i la seva utilització responsable han de ser una prioritat.

Aproximadament, consumim 200 litres d’aigua en engegar una rentadora, 150 litres per a un rentavaixella, 100 litres per rentar els plats a mà amb l’aixeta oberta, 60 litres en dutxar-se, 200 litres en un bany, 30 litres en rentar-se un les dents amb l’aixeta oberta i 1,5 litres amb l’aixeta tancada o 500 litres en rentar el nostre cotxe amb mànega, mentre que en fer-ho amb galleda es consumeixen 50 litres. Com podem observar, a partir de les dades que ofereix Aigües de Barcelona, la manera com conduïm els nostres hàbits implica un major o menor consum d’aigua.

L’anomenat ús racional de l’aigua planteja que hi ha un ús irracional que afecta, en major o menor mesura, en l’agricultura, en les empreses i en el consum particular. Ser responsable ens pot permetre reduir la petjada hídrica que es plasma en la majoria de productes i hàbits de consum. Algú pot pensar que l’aigua està entre nosaltres des del principi dels temps, però ja no és tan segur que arribi a estar-ho al final dels temps si no ens comprometem a fer un ús intel·ligent, selectiu, lògic i possible.

Gestos que hem d’adquirir, com tan sols tancar l’aixeta que, per costum, la deixem oberta en moltes ocasions, sense adonar-nos del seu efecte, de les seves nocives conseqüències. Jo em declaro culpable com aquell peixet que, després d’acabar en la riba i estar fora de l’aigua, s’adona que és un peix.

Deixa un comentari