29 setembre, 2016

24 hores al Centre de Control Operatiu de l’aigua

Francesc Mauri, meteoròleg

A Barcelona hi viu un “monstre”. Es tracta del centre que gestiona, les 24 hores del dia, la xarxa d’aigües que arriba a una població de 3 milions de persones i uns 4.500 km de canonades. És una bèstia silenciosa, que vetlla perquè sempre tinguem aigua a disposició i en les millors condicions possibles. Un luxe que, tot i ser mediterranis, de vegades, no acabem de ser-ne conscients.

Al continent veí de l’Àfrica, només un 46% de la població té accés a l’aigua potable. Nosaltres el 100%. L’aigua dolça líquida, és a dir, aquella de la qual l’home teòricament disposa per a satisfer totes les seves necessitats (supervivència, agricultura, indústria i serveis) suposa només un 1% de l’aigua present a la Terra. El problema és que els recursos hídrics del planeta es troben irregularment repartits. Hi ha zones, com Amèrica del Sud, que posseeixen el 26% dels recursos hídrics del planeta per a un 6% de la població (només a la conca de l’Amazones es concentren el 15% de totes les existències mundials ). Àsia concentra el 60% de la població mundial i només té el 36% de l’aigua dolça disponible.

Som uns privilegiats; però, per això cal ser modèlics tecnològicament parlant. L’any 1976 va arribar el primer Centre de Control on es podia comandar tota la xarxa. Per una bona gestió a tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona cal saber el comportament diari amb detall, cada minut, dels consums. Evidentment, sempre hi haurà un marge pels imprevistos. Uns imprevistos que sempre cal que siguin previstos. Hi ha tres punts clau per un bon funcionament de la xarxa. En primer lloc saber quina disponibilitat tinc de recursos hídrics, en segon lloc l’ajustament al mil·límetre de les pressions de funcionament i, en tercer lloc, però no menys important, el control sistemàtic i constant de les condicions sanitàries de l’aigua.

El Centre de Control Operatiu comanda 91 dipòsits de capçalera, 73 vàlvules reguladores, 94 centrals de bombament, 41 punts de cloració de l’aigua, 103 estacions remotes de gestió, 807 actuadors (per l’operació de la xarxa) i 5.600 senyals d’entrada i sortida perquè tot sigui cent per cent automàtic. Tot plegat per una gestió de 650.000 m3 d’aigua diàriament o l’equivalent de 650.000.000 milions de litres. Tot amb 1,5 milions de registres al dia que permeten controlar que tot funcioni a la perfecció.

042-copia

He estat en indrets, tecnològicament potents, com algunes centrals hidroelèctriques, el pou petrolier Casablanca a 50 km mar endins del Delta de l’Ebre o Centres de Control com el de Ferrocarrils de la Generalitat, Control Central de Bombers de la Generalitat o la Sala Conjunta de Comandament i Seguretat de Barcelona on hi actuen Guàrdia Urbana, SEM, Mossos d’Esquadra i Bombers. No m’hagués pensat mai que per controlar “només l’aigua”, el Centre i la seva tecnologia havien de ser punters.

Està clar que som afortunats, malgrat que ens queixem de moltes coses. Hem d’entendre que l’aigua, al nostre país, és fonamental. És un recurs escàs, com a clima mediterrani que som i, amb el Canvi Climàtic, la irregularitat en les precipitacions està augmentant i això vol dir més problemes per la gestió del recurs, també en origen. Una bona explotació dels recursos, combinada amb una gestió acurada i una òptima depuració són fonamentals per un recurs cent per cent estratègic i com a ciutadans i país hem de vetllar-hi.

Deixa un comentari