20 octubre, 2016

De la sequera a les pluges torrencials

Mònica Usart, meteoròloga

Vivim en un país on la irregularitat i la variabilitat pluviomètrica marquen el clima i tan aviat passem èpoques de sequera com situacions de pluges torrencials.

Després d’un dels mesos d’agost més secs dels últims anys, a principis de setembre ja ens començàvem a plantejar que si durant la tardor no arribava la pluja esperada, a finals d’any estaríem parlant de sequera. Però la tendència va començar a canviar i aquestes últimes setmanes hem tingut diversos episodis de pluges, i algunes d’elles torrencials, tal i com marca el clima Mediterrani. Però no només és important que arribin pluges, sinó que ho facin allà on l’aigua es pot recollir i ser aprofitada posteriorment.

Actualment els embassaments de les conques internes estan al 54%, mentre que fa just un any estaven al 69%.  Amb el pas dels anys hem hagut d’adaptar les infraestructures per aprofitar bé l’aigua. A banda dels embassaments, també hi ha altres maneres per ser més sostenibles: com recuperar nombrosos pous o bé invertir en la reutilització de l’aigua, una opció que en l’actualitat no s’està explotant prou, tot i tenir les instal·lacions preparades per fer-ho. Tots aquests passos són claus per adaptar-nos al canvi climàtic que farà variar la situació i distribució de les pluges.

També cal preguntar-se… què feien els nostres avantpassats quan no arribaven les pluges necessàries per viure? Fa segles la població es veia molt més afectada pel temps que no pas avui en dia. Les feines en camps de cultius i la vida a l’aire lliure feia que dies de pluja, de sol o una sequera impactessin d’una manera més directa a les persones i a les seves tasques diàries.

En èpoques de sequera, quan els pagesos veien clarament que la falta d’aigua podia portar importants pèrdues en les collites, sortien a demanar que arribés la pluja. Calia el vist i plau de les autoritats civils, que comprovaven la gravetat de la situació, per convocar la cerimònia i dur a terme unes rogatives anomenades pro pluvia. Aquestes cerimònies variaven segons la situació. Podien anar des de simples oracions a dins de les esglésies, fins a peregrinacions a santuaris fora de la població.

Aquesta informació la coneixem gràcies a les hores que els experts en el tema s’han passat rebuscant als arxius històrics, recopilant informació de dietaris, actes municipals, documents personals, observacions esporàdiques de persones interessades en el temps i especialment a les esglésies.  Llegint els diversos documents, es pot anar trobant en quin moment es van fer aquest tipus de rogatives i saber, almenys, si aquella va ser una època de sequera o de fortes pluges, si va fer molta calor o si el fred va matar els cultius. Gràcies als relats que expliquen el seu dia a dia i com la meteorologia els afectava, ara es pot reconstruir aproximadament com va ser la situació meteorològica d’aleshores, i a partir d’aquí construir una sèrie climàtica.

Però no només existeixen les rogatives pro pluvia per pal·liar la sequera, sinó moltes altres. Un exemple és el cas d’aquelles que demanaven que parés de ploure. S’anomenaven rogatives pro serenitate.

Esperem que en els propers mesos no haguem de demanar ni que arribi aigua, ni que deixi de ploure, i la tardor ens vagi donant l’aigua necessària per tenir unes bones reserves i a curt termini uns cistells de bolets ben plens!

Deixa un comentari