27 octubre, 2016

Aigua potabilitzada, depurada i regenerada: quina és la diferència?

Francesc Mauri, meteoròleg

No totes les aigües són iguals. Segur que tots vosaltres teniu al cap haver tastat una aigua d’una determinada font o envàs i haver pensat que dolenta que era o tot el contrari. És possible, fins i tot, que molts tingueu un petit rànquing d’aigua envasada. Però, què me’n dieu de les aigües que surten de les depuradores o les que fem servir per regar carrers o per l’agricultura? Doncs succeeix el mateix: no totes són iguals. En aquest sentit, aclarim alguns conceptes:

L’aigua potabilitzada és l’aigua natural que ha estat tractada perquè sigui apta pel consum humà. Ja sigui amb processos físics per deixar-la més clara, o amb processos químics per evitar-ne els bacteris que ens acabarien transmetent malalties. El procés químic més conegut per a nosaltres és afegir-hi clor.

L’aigua depurada és l’aigua que surt de la depuradora, on ha arribat procedent de les nostres cases, indústries, comerços o establiments diversos. Quan utilitzem l’aigua en aquests àmbits, acostuma a venir de la xarxa pública, per tant, ben neta. En canvi, quan l’enviem a les estacions depuradores hi arriba ben bruta. Un cop l’hem deixada en unes bones condicions a la depuradora, no per ser beguda, per tant, la retornem al riu o al mar.

L’aigua regenerada ja seria l’aigua depurada que ha estat tractada addicionalment per tal d’aprofitar-la en usos que no siguin directes. En aquest sentit n’hi ha quatre de clars com: el reg agrícola, el manteniment de rius i zones humides, fer de barrera contra la sal procedent del mar i d’altres usos en àmbits urbans i d’oci. Repassem aquests quatre usos:

  • Reg agrícola. La regeneració proporciona aigua per al reg agrícola sense necessitat d’extreure-la dels recursos subterranis o superficials. En èpoques de sequera, és essencial.
  • Manteniment de rius i zones humides. La reutilització de l’aigua  és fonamental des del punt de vista mediambiental. Al Delta del Llobregat aquesta pràctica és ben habitual.
  • Barrera d’intrusió salina. En el mateix Delta del Llobregat l’aigua es retorna mitjançant pous d’injecció profunda i s’utilitza per compensar la falca d’intrusió salina, un fenomen en què l’aigua salada del mar guanya terreny a l’aigua dolça de l’aqüífer.
  • Altres usos. L’aigua regenerada també s’usa en processos industrials, en la neteja urbana de carrers i clavegueram, en activitats lúdiques com el golf i per a usos ambientals.
dades-agencia-catalana-de-laigua-psd
Evolució anual del volum d’aigua reutilitzat per usos (hm³) conques internes de Catalunya. Font: Agència Catalana de l’Aigua.

La importància de l’aigua reutilitzada queda evidenciada en aquesta gràfica de l’Agència Catalana de l’Aigua. El 2007, 2008 i 2009 l’aprofitament d’aquesta aigua va ser ben important i és que va coincidir amb el marcat episodi de sequera. El 2015, quan la sequera va tornar a trucar a la porta de moltes comarques, la regeneració d’aigua es va tornar a incrementar.

Cal ser conscients que no s’ha d’entendre la importància i el cost de l’aigua només amb la quantitat d’aigua neta que surt per l’aixeta. Hem d’entendre l’aigua com un tot global fins que arriba en les millors condicions al medi o als usos que la necessiten.

Està clar que hem de ser més conscients que el consum d’aigua regenerada podria ser encara superior en molts àmbits que no requereixen aigua 100% neta, apte per al consum humà. El turisme, la indústria i l’agricultura, puntals consumidors en la nostra societat, segur que poden ser en el futur més immediat clars aprofitadors de l’aigua regenerada.

 

Deixa un comentari