3 novembre, 2016

El factor humà 

Fèlix Riera, codirector de Hänsel* i Gretel*

En un moment de grans tensions socials a causa de la crisi econòmica, es fa imprescindible que les grans empreses del nostre país generin mecanismes de correcció perquè tots puguem accedir als serveis bàsics. Aigües de Barcelona disposa d’un sòlid programa de correcció i estímul que permet a través de: tarifa social, cànon social i TMTR, afavorir a aquelles persones amb dificultats per afrontar el cost dels serveis bàsics més essencials.

En el cas de la tarifa social és possible una reducció del 25% de l’import del servei d’aigua que s’aplica sobre la tarifa domèstica des de l’1 de gener del 2004. Es tracta de donar cobertura a aquelles famílies en les quals tots els seus membres es trobin en atur o a persones que tenen una pensió mínima contributiva per incapacitat permanent, entre altres col·lectius.

El cànon social, d’altra banda, està destinat a garantir la cobertura de les necessitats bàsiques d’aigua, on s’estableix un valor adaptat a les situacions de vulnerabilitat de la població menys afavorida.

I el TMTR social (taxa metropolitana de tractament de residus) busca estimular les bones pràctiques en la utilització de dipòsits d’emmagatzematge en els col·lectius desfavorits. Un bloc d’accions que busca pal·liar els problemes econòmics de moltes famílies.

El valor de la solidaritat ha de ser entès com a extensió del que ha de ser la cultura de l’aigua, basada a compartir, facilitar, accedir, millorar la salut i facilitar la nostra vida en comú. La fractura com a concepte polític i cultural només té sentit en la mesura que s’accionin accions reparadores que restableixin l’inestable equilibri en què viuen les societats modernes més avançades. Els programes socials que emprenen empreses com Aigües de Barcelona plantegen una ordenació de les prioritats, en les quals els problemes d’ordre social són afrontats amb plantejaments que afavoreixen la cohesió social. No es tracta d’ajudes conjunturals, sinó de polítiques estructurals capaces d’avançar en majors compromisos i una millor comunicació entre els ciutadans i els seus serveis bàsics.

L’escriptor anglès Graham Green, en la seva novel·la El Factor Humà, planteja que davant el dilema entre pàtria o família, un hauria d’inclinar-se a favor de la família. El factor humà estableix que la prioritat és cadascun dels ciutadans i la causa deu sempre inclinar-se en favor de preveure i actuar per garantir les nostres condicions bàsiques d’existència. Una societat moderna ha de ser capaç d’observar des de la seva alta condició de vida, i estar alerta per no deixar sense resposta a aquelles persones o col·lectius que només poden sentir-se pertanyents a ella en la mesura que els ciutadans, les institucions i les empreses actuïn en favor de les persones.

Deixa un comentari