10 novembre, 2016

Una jornada de camp al cor de la ciutat

Jose Luis Gallego, divulgador ambiental

La meva afició per l’ornitologia va començar observant els ocells que vivien al barri on vaig néixer: el barri del Congrés, al districte de Sant Andreu de la ciutat de Barcelona. Per això sóc del parer que no és necessari realitzar llargs viatges ni vestir-se amb altra roba que la de carrer per gaudir d’una jornada de “birdwatching” o observació dels ocells. Tanmateix, per als ciutadans de Barcelona el contacte amb la natura és constant, doncs els grans parcs de la ciutat donen recer a un nodrit i variat nombre d’espècies d’ocells i altres animals que han optat per adaptar-se a la vida urbana i conviure amb nosaltres.

Barcelona té més de mil hectàrees de superfície verda i als seus carrers hi creixen més de 150.000 arbres de 150 espècies diferents. Tot aquest patrimoni és un equipament indispensable per a l’habitabilitat de l’espai urbà, però alhora configura un ecosistema insòlit i poc conegut, un sorprenent patrimoni natural que conforma un excel·lent terreny per a practicar el naturalisme urbà, tant aquí com a la resta de les nostres grans ciutats.

Els bernats de la Ciutadella, els estornells de la Devesa de Girona o les cigonyes de La Seu Vella de Lleida, són tan sols alguns dels exponents d’una fauna silvestre que comparteix ciutadania amb l’ésser humà des de fa molts anys. A més a més, igual que en el cas del famós Central Park de Nova York o el Hyde Park londinenc, els parcs urbans de les nostres viles i ciutats són un dels principals reclams turístics per gaudir d’un agradable passeig a l’aire lliure, d’una jornada de descans en ple contacte amb la natura.

Observar les espècies que s’han adaptat a la vida urbana, els seus hàbits de comportament i la seva relació amb un mitjà en aparença tan hostil, és una bona manera d’iniciar-se en l’afició per la naturalesa. El parc del Laberint d’Horta, per exemple, permet contemplar d’una manera còmoda un hàbitat representatiu del bosc mediterrani sense sortir de Barcelona. Destaquen les seves àrees boscoses entre les quals és fàcil sorprendre els esquirols saltant de copa en copa; alguna d’elles s’atrevirà, fins i tot, a menjar de la nostra mà. Tanmateix la devesa de Girona és un bon lloc per practicar l’observació dels ocells gaudint d’una de les arbredes més maques i millor conservades del país.

img_0435-petia
Parc del Laberint d’Horta

I no oblidem que aquesta proposta per practicar l’observació i estudi de la natura és un exemple de turisme sostenible, donat el fàcil i còmode accés al medi natural sense la necessitat de fer grans desplaçaments tot estalviant les emissions associades. En aquest sentit cal remarcar que el transport públic és el millor mitjà per a desplaçar-se fins als parcs urbans de les grans ciutats com ara Barcelona, on després d’arribar amb els trens de rodalies, el metro, tramvia o autobús ens conduiran còmodament fins a la mateixa porta d’accés dels parcs.

Per últim, cal remarcar que la fauna i la flora dels parcs i jardins urbans, així com l’arbrat dels carrers i les places, conforma el patrimoni natural de la ciutat, un patrimoni comú i tan valuós com l’històric i cultural, que hem de preservar i defensar entre tots. Cal mantenir doncs una actitud de respecte vers el verd urbà i la seva biodiversitat, recordant que l’estat de conservació del verd urbà és un bioindicador del nivell de respecte i tolerància dels seus habitants.

Deixa un comentari