17 novembre, 2016

El model de gestió de les depuradores de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Xavi Coral, periodista

Des de fa un parell de mesos que visc al cor d’Europa. Poc temps per entendre bé com funciona la complicada maquinària de la Unió Europea, però suficient per confirmar que aquí el temps no dóna gaires alegries. Diuen a Bèlgica que el canvi climàtic els està beneficiant i que ara ja no hi fa tan fred ni hi plou amb tanta persistència com anys enrere. Potser sí, però acostumat al clima de Catalunya aquí la diferència és notable.

Per alguna raó de física meteorològica que se m’escapa, al cel de Brussel·les s’hi encallen uns núvols que no deixen veure el sol durant dies i dies. La falta de llum solar directa pot acabar afectant l’estat d’ànim del més animós. I, és clar, sempre que hi ha núvols hi ha més possibilitats que plogui i com que aquí n’hi ha molts, plou més sovint. A Catalunya quan els meteoròlegs anuncien pluja és un trasbals. Aquí estarien trasbalsats permanentment i per això ningú s’immuta. Obren els paraigües i continuen fent la seva vida.

Un cop assumit aquest punt, un també comença a veure els avantatges que té aquest clima. Per començar tot és verd i fins i tot els jardins més petits llueixen amb força. I després hi ha els rius, els grans rius europeus que travessen el continent amb tanta elegància com cabal. Litres i litres d’aigua que garanteixen l’abastiment a milions i milions de persones. Ara bé, la quantitat és l’únic que els hem d’envejar. Pel que fa a qualitat i de tractament d’aigües residuals, a Catalunya i especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona estem molt ben posicionats.

入間川の堰、下流側の水の流れ

Des de Brussel·les és justament d’on surten les directives que marquen com han de ser els processos de tractament de totes les aigües. Quant a aigua de boca, a Catalunya som una referència i això ho vaig poder comprovar personalment en la visita que vaig fer al Laboratori d’Aigües de Barcelona. El mateix dia que jo hi era, vegeu article anterior, també visitava les instal·lacions i s’interessava per la seva tecnologia una delegació dels Estats Units. Però també estem molt ben posicionats a nivell de depuradores. Una quarta part de les depuradores que hi ha a Espanya estan a Catalunya.  Concretament n’hi ha 500 i s’encarreguen de tractar les aigües residuals del 97% de la població catalana. És una de les regions europees més ben dotades en aquest sentit amb un model de gestió que funciona. És veritat que encara hi ha feina per fer i que hi ha depuradores que no estan al nivell exigit per la directiva europea. El passat mes de març, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar una sentència que és un toc d’atenció a Espanya perquè compleixi plenament amb la llei comunitària d’aigües residuals en algunes ciutats concretes, entre elles tres de catalanes on ja s’han començat a prendre mesures per adequar les depuradores afectades a les exigències europees.

Això també ens ha de tranquil·litzar com a ciutadans. L’aigua és un dels elements més controlats del nostre entorn. Hi estan molt interessades les autoritats locals, les autonòmiques, les estatals i les europees. No és estrany. L’aigua és  molt valuosa. Ho és la que bevem, per descomptat, però també ho ha de ser la que passa per una depuradora perquè pugui tornar amb garanties a fonts de vida tan imprescindibles com els nostres rius o el nostre mar. Aquest mar al qual els europeus els agrada tant de venir a l’estiu a recuperar el sol que no veuen durant l’any.

Deixa un comentari