24 novembre, 2016

Aigua, fem-ne un ús responsable!

Fèlix Riera, codirector de Hänsel* i Gretel*

Tot el que ens envolta està condicionat per l’aigua. Banyar-se, beure, rentar o fabricar la majoria de productes que necessitem, des de roba a menjar – com pot ser la pasta italiana –, precisa realitzar-se amb l’aigua. Les activitats que ens fan consumir més aigua no són aquelles que planifiquem, sinó aquelles de les que no som conscients del seu ús.

El consum mitjà d’aigua potable per persona, en un medi urbà, és de 250 litres al dia, la qual cosa suposa 91 m3 l’any. I el consum mitjà d’aigua per a ús domèstic és de 126 litres per persona i dia. Per rentar-nos les mans utilitzem de 2 a 8 litres; per a la higiene bucal fem servir entre 2 i 12 litres; a la dutxa arribem als 20 o 80 litres; i la rentadora necessita entre 90 i 200 litres. Fem servir l’aigua per a ús recreatiu a piscines, parcs aquàtics, camps de golf, jardins o fonts públiques. Un camp de golf de 18 forats necessitarà entre 600 i 1000 m3 diaris d’aigua. Pels bombers, igual que pels agricultors, l’aigua és la seva eina de treball. Aigua que surt dels nostres pous, fonts, llacs, rius i fonts naturals.

Si deixem l’aixeta oberta, cada minut es perden entre 10 i 20 litres. Si cada un dels membres d’una família de cinc persones es dutxa durant cinc minuts cada dia, s’arribaran a utilitzar 2.500 litres per setmana. Així doncs, l’aigua que fem servir actua en nosaltres com un rellotge ecològic que ens adverteix de la necessitat de prendre consciència que és un bé escàs. El nostre compromís ha de ser preservar, garantir i potenciar el seu ús responsable.

Un dels mecanismes més perfectes per expressar les nostres emocions és plorar. Les llàgrimes són aigües. Plorar allibera tensions, ens fa més empàtics. No és un símptoma de feblesa. En moltes ocasions, la tristesa, el dolor, l’alegria i la nostàlgia ens porten a plorar. És una descàrrega vital per alleujar l’angoixa, la por o la decepció. Plorar ens calma, comunica emocions i expressa que pertanyem a una entitat viva.

Sad man sits on the old wooden bench on the sea coast. Vintage toned photo with retro toning filter effect

En plorar ens acostem al que som, més inclús que quan ens contenim. Una llàgrima mai perjudica, ens permet avançar sabent que som sensibles. Plorem amb l’emoció en llegir un llibre que ens captura, una música que ens commou, una imatge que ens fascina, entre rialles gaudint d’una trobada entre amics, plorem en connectar amb l’emoció d’altres en una pel·lícula, en ser envaïts per una paraula, en rebre una inesperada abraçada.

Segons un estudi realitzat entre més de 300 adults, els homes ploren una mitjana d’una vegada al mes i les dones cinc vegades. Tots plorem, encara que no puguem fer-ho sempre amb llàgrimes als nostres ulls. Ho fem per expressar emocions, per afrontar una pèrdua, una torbació, la fascinació de la bellesa, quan sentim plaer o quan ens envaeix molta alegria, perquè som vulnerables. De totes les formes en què l’aigua es relaciona amb nosaltres, les llàgrimes és la més misteriosa, noble i humana. I, potser, l’única de totes les formes que no ha de ser controlada. En les llàgrimes no malgastem aigua.

Deixa un comentari