5 gener, 2017

El cim de la ciutat

Fèlix Riera, codirector de Hänsel* i Gretel*

Durant un temps, la Torre de les Aigües del Tibidabo va ser l’edifici més visible de la ciutat de Barcelona. Avui diríem que definia l’Skyline de la nostra ciutat. Edificada en el cim del Tibidabo per emmagatzemar 100m3 d’aigua a la seva cúpula semiesfèrica, va ser construïda com a dipòsit per abastir la Colònia del Dr. Andreu.

L’obra de l’arquitecte Josep Amargós i Samaranch obeeix a la idea arquitectònica d’una Barcelona industrial i industriosa, lligada al progrés però també al desig d’embellir l’entorn i dotar a l’edifici, en els seus detalls, del programa estètic del modernisme. És un edifici que expressa un programa d’ús que perseguia no només la funcionalitat sinó també aconseguir un grau de bellesa que fundés una nova relació entre el lloc i els ciutadans. Una edificació que va culminar en 1905 i va guanyar el concurs d’edificis artístics de la ciutat de Barcelona del mateix any.

Si a principis de segle l’obra era visible i projectava la seva silueta sobre la ciutat, amb el pas del temps s’ha anat diluint en el paisatge, perdent-se en ell. La nova ciutat sempre repta a la vella ciutat, portant-la a enfrontar-se amb una evolució indispensable per al desenvolupament de l’activitat humana. La força de la torre com a construcció arquitectònica de defensa militar, en el nostre cas ha estat adaptada al seu ús civil, formulant com una proposta d’arquitectura social d’impuls privat. El seu projecte defineix un temps on l’impuls de conquesta dels pro homes, homenots barcelonins, com molt bé els va descriure Josep Pla en la seva obra del mateix nom, era el factor que determinava la modernitat i el desig de superar una ciutat tancada al món.

Petició:Albert Alonso

La trajectòria de l’arquitecte Josep Amargós i Samaranch relaciona progrés, modernitat i bellesa. Va realitzar projectes d’urbanització al Poble Sec, a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’exposició Universal del 1929 i va participar en el projecte de construcció d’una capella neogòtica a l’Església de Sant Climent de Llobregat. Hem d’observar en aquesta obra de gran utilitat pública per a la ciutat, el desafiament tranquil d’una visió de progrés on no només era important solucionar un problema sinó establir amb la proposta un particular ideal de bellesa.

Definir amb una obra arquitectònica l’ideal d’un ordre, establert amb l’objectiu d’unir la funció de subministrar aigua amb la representació de símbol d’una cultura civilitzada i complexa, preocupada per tot allò que dividia el món entre els que aspiraven a canviar-lo i els que es veien arrossegats pels canvis. La Torre de les Aigües del Tibidabo és símbol d’aquesta visió del món.

Deixa un comentari