26 gener, 2017

El Rec Comtal, una fresca alternativa

Xavi Pérez Esquerdo, comunicador

L’altre dia llegia a la premsa que volen recuperar un tram del Rec Comtal situat al carrer de Marina amb la Gran Via de Barcelona. I em vaig sorprendre, la veritat. Sempre havia sentit una enveja sana d’altres capitals d’Europa que, regades per un riu, permeten respirar un cert ambient de nostàlgia. París, Londres, Lisboa, Roma… però, Barcelona? No.

Barcelona va descobrir el mar l’any 1992 -fins llavors li’n girava l’esquena- però no ha estat fins al 2017 que ha decidit redescobrir el riu que des de temps romans han portat l’aigua del Besòs fins a la gran city. Jo que sóc Upper Diagonal, vaig comentar el tema a casa i la meva esposa em va dir que la sort d’haver nascut a Sant Andreu del Palomar li havia permès viure els avantatges de fer vida de poble, on tothom es coneix, i tenir constància de la ciutat que molts ignoren. A més a més, va continuar –us confesso que jo no parlo del meu barri de naixement amb la mateixa brillantor als ulls que ella- la seva família gaudia del record de tres generacions a la vila. I em va confessar que aquesta era una gran notícia perquè a casa sempre havia sentit a parlar que darrere dels camps on alguns rebesavis tenien un tros on hi plantaven tomàquets, patates i mongetes, hi passava un rierol. Així doncs, per a ella, la recuperació del Rec era una gran notícia, però no per equiparar la nostàlgia de Barcelona a altres capitals europees, sinó pel fet que li faria gràcia veure on el seu pare es banyava de petit els càlids estius, quan les vacances eren una frivolitat només a l’abast de pocs.

Pont sobre el Rec Comtal
Pont sobre el Rec Comtal, al carrer Trafalgar. Autor: Servei d’Arqueologia de Barcelona. Intervenció juliol 2013

Mirant una mica la història del Rec Comtal, que per cert és una bona ruta de 12 km ideal per a runners, des de Montcada, on es produeix el vessament des del Besòs, fins a Barcelona, sobta veure el poc interès que ha despertat mantenir-lo. I ja no és un tema de portar aigua a la ciutat que podríem valorar-ne l’interès, sinó perquè durant tota la revolució industrial de Catalunya, l’aigua del Rec va servir per fer girar els molins i portar l’electricitat necessària per fer anar les màquines de la ciutat que es transformava des de l’extraradi cap endins. I llavors em vaig fer la pregunta: Si Barcelona va decidir no enderrocar les xemeneies de la ciutat per preservar-ne aquest record, per què va deixar morir el cabal del Rec i de què va significar?

Tot i que agraeixo la iniciativa municipal, empeltat una mica per la il·lusió de la meva esposa, només espero que aquesta no sigui l’única recuperació que es faci dels 12 quilòmetres de Rec Comtal que tenia la ciutat de Barcelona. Si us he de dir la veritat, més enllà de poder equiparar-nos fluvialment a altres ciutats, el que em faria realment il·lusió és poder mullar-me els peus a l’estiu sense haver de trepitjar la incòmoda sorra i tenir una fresca alternativa a les aglomeracions turístiques, que patim a l’agost, a l’estimada Barcelona.

Deixa un comentari