16 febrer, 2017

Canvi Climàtic i la gestió de l’aigua com a recurs a l’AMB

Francesc Mauri, meteoròleg

L’anomenat Canvi Climàtic o Escalfament Global avança sense aturador. És una realitat científica incontestable, ara mateix amb les dades actuals. Les Nacions Unides amb gairebé 200 països al darrere (tots els del planeta), arriben a aquesta conclusió. Deixeu-me també que us faci una altra consideració, el clima mediterrani és únic al món i com més calor fa, menys plou. Això, és excepcional i no passa enlloc més.

Allò que ens sembla tan obvi als mediterranis que és: com que fa molta calor no plou, és un fet realment estrany entre els climes del planeta. A tots els climes de la terra, com més calor fa, més plou i, com més fred, menys plou o neva. Als pols gairebé mai hi neva, ja que sempre hi ha anticicló i, a l’Equador hi plou tot l’any. Algú pot pensar: i als climes desèrtics? Doncs no hi plou mai, ni quan fa calor a l’estiu ni quan fa fred a l’hivern. Per tant, per un tema de moviment de masses d’aire, allà on hi ha clima mediterrani com més calor fa menys hi plou.

Faig aquestes reflexions perquè molts podríem pensar que amb més Escalfament Global menys plourà i ben bé no és exactament així. Hi haurà zones del planeta on plourà més, en d’altres menys i en d’altres d’una forma més irregular. A casa nostra disminueix, de moment poc, la precipitació però, el que sí que ha augmentat, és la irregularitat. Plou pitjor, més mal repartit i de més mal gestionar. L’Observatori de Sabadell, amb dades des de 1997, el 1950 tenia un índex de variabilitat o irregularitat del 20%. Ara ja frega el 30%. Això vol dir, que un bon dia plou molt i després, passen molts dies sense que torna a ploure amb ganes.

Rain falling on ground

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), històricament, l’aigua s’extreia del subsòl. Ja fa dècades, els sistemes d’embassaments al Llobregat i el Ter han garantit un subministrament estable. Però, la irregularitat mediterrània va tensar la corda fa uns 10 anys. Quan el desastre en forma de restriccions estava al damunt, el miracle del temporal de pluges a les capçaleres dels rius va omplir els pantans. Novament, la irregularitat mediterrània es manifestava. Una irregularitat mediterrània cada cop més extremada, per la tendència als extrems precisament, i a la irregularitat per culpa de l’escalfament Global. Que cada cop plogui pitjor, més mal repartit, més irregular fa que cada cop més ens hàgim d’espavilar en gestionar aquest recurs essencial per la vida i el progrés. Ja ho feien els romans amb l’Impluvium i la recollida d’aigües pluvials quan la preuada pluja feia acte de presència.

Gastem poquíssim per habitant, som un exemple en aquest sentit respecte a molts països desenvolupats però, no n’hi ha prou. Tenim embassaments, dessaladora i l’aprofitament controlat d’aigües freàtiques per segons quins usos. Tot plegat està molt bé però, el Canvi Climàtic, tensa cada cop més les coses i, per tant, un futur sostenible, però alhora de progrés intel·ligent, passa per la combinació entre uns bons recursos d’abastament i totes les mesures d’eficiència i estalvi que ens ofereix la tecnologia moderna.

Deixa un comentari