1 juny, 2017

La naturalesa de l’aigua

Jose Luis Gallego, divulgador ambiental

Vaig passar bona part de la meva infància al mar, al costat d’una de les últimes cales verges de la Costa Brava: Cala Castell, entre les localitats empordaneses de Palamós i Palafrugell.

Recordo que gairebé cada tarda anàvem en bici fins al mar, des de la petita localitat de Vall-llobrega, al cor del Parc Natural de Les Gavarres, travessant alzinars, suredes i camps de cereal.

En aquells passejos sempre em distanciava dels meus companys d’aventures. Em resultava impossible no aturar-me per escoltar el reclam de l’oriol, observar una papallona reina posada en un fonoll, seguir el vol de l’astor o ajudar a un eriçó o a un gripau a creuar el camí per evitar que fossin atropellats.

FullSizeRender

Però les meves observacions de la naturalesa es feien més impressionants quan, enfundat amb les meves ulleres de busseig, em submergia en el gran blau per gaudir de la fauna submarina. Donzelles, serrans, sargs, estrelles de mar, anemones. Aquí una orada; allà un llobarro. Un dia vaig veure a la llunyania una ombra inconfusible d’un peix lluna, i gairebé m’ofego de l’emoció.

Ara visc a prop del mar, però també molt a prop de Barcelona. Durant anys, l’aigua enterbolida no em deixava gaudir de la naturalesa de l’aigua. Tot i això, des de fa uns anys les transparències han tornat a la costa del Maresme gràcies a les depuradores, i puc retrobar-me amb els protagonistes d’aquells passejos submarins de la meva infància.

Per això, vull agrair l’esforç que s’ha realitzat i es realitza per tornar-li al mar la seva transparència. Gràcies a la tecnologia, al coneixement, a l’experiència i al treball en equip. Seguim sumant esforços. Feliç Dia Mundial del Medi Ambient el próxim 5 de juny.

Deixa un comentari