15 juny, 2017

Les bugaderes d’Horta

Fèlix Riera, codirector de Hänsel* i Gretel*

La imatge no pot ser més fascinant. La Barcelona emmurallada del segle XVIII vivia amb restriccions d’aigua. Era un espai tancat, de carrers estrets, i, enfront d’ella, el poble d’Horta havia unit el seu destí a la riquesa natural que li oferien l’aigua, el sol i el vent. Set quilòmetres de distància separaven la Barcelona ciutat de l’enèrgica Horta. Aquesta va ser la raó per la qual Barcelona va posar els seus ulls a Horta: per contractar a les seves expertes bugaderes, ja que a Barcelona no hi havia bugaderies públiques. L’aigua sortia de pous i mines particulars, constituint un pol econòmic al voltant de la rentada i cura de la roba durant més de dos segles. Era una feina que desenvolupaven les dones, però també els nens, amb gran esforç per compatibilitzar dedicar-se des de primera hora del matí a rentar i cuidar la roba i, ja entrada la tarda, a atendre les tasques domèstiques. Ho feien en espais on s’imposaven els safareigs de roca i ciment envoltats de plantes i galledes. Hi havia bugaderies que tenien més d’un safareig, amb capacitat de disposar espai per a 20 dones i nens rentant simultàniament. Aquestes dones i aquests nens van contribuir amb gran esforç al desenvolupament d’una ciutat. Dones que, com van testificar els seus familiars, “van morir de tant treballar”.

OK PESO
Antics safaretjos del carrer d’Aiguafreda al barri d’Horta

L’obra del pintor Joaquim Vayreda, Les Bugaderes, 1883, capta amb precisió els rumors d’aquella època. En el seu quadre, observem tres joves dones rentant roba blanca i vermella en una riera envoltada d’arbres. Les dones parlen i els seus davantals i mocadors es reflecteixen, captats pel mirall ondulat de l’aigua. És una imatge idíl·lica, gairebé una pastoral visual, sobre el treball, la companyonia, i la natura. En el sentit contrari, tenim una obra de Jean-François Millet, Les Bugaderes, realitzada el 1852, on veiem també a tres dones, però aquestes no parlen i no es fonen amb la natura, que queda a l’esquena. Les tres dones treballen amb afany i entrega, colpegen la roba blanca amb una taula de fusta, mentre arrosseguen la roba per l’aigua del riu; una aigua que no reflecteix les seves cares. L’aigua és tan verda com negra, en contrast amb la de Vayreda que és d’un blau transparent i càlid, banyada pels raigs del sol. En Vayreda, la imatge construeix el mite; a Millet, capta la pobresa i la misèria. La història de les bugaderes d’Horta ha de ser observada i llegida des d’aquesta doble lectura que mostra l’esforç, el punt d’honor i la dignitat de les dones, revelant les seves dures condicions de vida, i el mite que es crea en contemplar, en el temps, escenes de lluita i vida.

Deixa un comentari