17 agost, 2017

Xifres líquides per fer passar la set

Xavi Pérez Esquerdo, comunicador

No tinc massa clar si és fruit de la calor sostinguda d’aquests dies o de la notícia que un iceberg de l’Antàrtida, amb una longitud de 5.800 m² i més d’un bilió de tones de pes, navegarà a la deriva dient adéu al seu estimat continent, però no puc deixar de posar números a les coses.

Pujarà el nivell del mar? Quants litres conté un bloc de gel de 5.800 km²? Se suposa que d’un iceberg només en veiem la punta, i si no que ho preguntin als del Titanic. I embriagat per la notícia o per la calor em pregunto si això que som un 80% d’aigua és cert (en el meu cas, potser, hi tinc més greix) i comença a despertar en mi la curiositat insaciable del periodista que porto dins, i cerco i recullo dades inconnexes, però que em seran de gran ajuda en els sopars interminables de l’estiu. I aprenc que el planeta Terra conté un 71% d’aigua, però només un 3% és dolça i, d’aquesta, tan sols es pot aprofitar un 1% pel consum humà (motiu suficient per inventar les dessaladores), i em sorprenc en conèixer que es necessiten 200 litres d’aigua per a fer una Coca-cola d’1 litre (què deu passar amb la resta, encara no ho sé).

M’aturo a pensar si el fet d’haver disminuït en 12 m³ el consum anual d’aigua a les cases en els últims 17 anys té a veure amb la crisi viscuda o és perquè hem pres consciència de la importància d’estalviar aigua o és més la moda a brutejar una mica més cada dia (si aneu en metro, entendreu que ho contempli).

Splash

M’agafa set i em bec el cul de l’ampolla. Ja porto dos litres, només me’n queda un per a tenir una vida saludable, segons els experts; perquè, sabeu, som 80% d’aigua, si bé això és cert si mirem la sang. Si afegim pell, ossos i altres materials (posa-li greix) únicament som un 60% d’aigua. Ara s’entén aquesta insistència, si no, podríem veure com les canonades del nostre cervell s’assequen i ens quedem deshidratats de pensaments (potser per això fem les vacances a l’estiu, perquè pensem menys).

I cercant canonades descobreixo que el nombre de quilòmetres de tubs necessaris per abastir la meva ciutat és 4.500 km, o sigui més o menys com anar a Reykjavík en cotxe, la qual cosa resulta impossible a menys que l’iceberg antàrtic, que es diu Larsen C, se’t plantifiqui entre el vell continent i la gèlida illa volcànica i et permeti un trajecte planer. Perquè no sé si sabeu que l’aigua congelada pesa un 9% menys que l’aigua líquida, per això el gel flota, encara que la nevera per anar a la platja ens digui el contrari.

Deixa un comentari