5 octubre, 2017

El geni de l’aigua

Xavi Pérez Esquerdo, comunicador

Aprofitant les vacances a Cambrils vam voler fer la sortideta turística cultural de torn. És així com vam conèixer el Centre d’Interpretació d’Antoni Gaudí, a Reus. Passejant i gaudint de la temperatura (al carrer vorejàvem els 40 graus) vam descobrir coses del nostre Gaudí que no coneixíem. Ja sabíem que Gaudí era un amant de la natura i que aquest amor impregna artísticament les seves obres, però no sabíem que el seu ecologisme també era una faceta molt important en les seves construccions, com per exemple en el Park Güell. En aquest museu, situat entre París i Londres, hi tenen una maqueta que explica el mecanisme amb el qual l’arquitecte va aconseguir canalitzar l’aigua i abastir el frondós jardí que amaga l’intent d’urbanització que el senyor Güell havia planificat pels burgesos de Barcelona. Aquell mecanisme va convertir la Muntanya Pelada —així es coneixia pels 60 metres de desnivell del park— en una zona verda i plena d’arbres. Embadalits per la proesa de l’arquitecte que sembla futurista en la maqueta de metacrilat, vam descobrir com sota la sala hipòstila, coneguda com la Sala de les Cent Columnes —encara que només en té 86— s’hi amaga una cisterna que recull l’aigua que es filtra a través d’elles i que és la principal font de regadiu del parc. I és també per això que el drac, fet de mosaic i probablement el més fotografiat del món sencer, escupi l’aigua sobrant.

Guell_destacada

Cercant informació sobre el tema vam descobrir que la idea inicial del Park Güell no eren els turistes sinó fer una urbanització d’alt standing de burgesos. Però finalment només en Güell, en Gaudí i un amic de tots dos van comprar en el millor mirador de la ciutat comtal: Barcelona.

Un apunt, sabíeu que en aquella època la canalització d’algunes zones de Barcelona encara estava per fer? Doncs bé, aquell home de negocis i mecenes de l’art que era Antoni Gaudí va decidir embotellar l’aigua que brotava des de la font que hi havia més avall de les columnes. La va comercialitzar amb el nom de Sarva i assegurava que tenia propietats minerals demostrables. Això no ho sabrem mai, però paga la pena l’esforç i la fe que va tenir el Sr. Güell amb Gaudí, sinó, d’una altra manera, no haguéssim conegut les meravelles que només el cap d’un geni podia imaginar.

Si vols conèixer més detalls sobre el sistema de filtració d’aigua del Park Güell, Xavier Pérez Esquerdo ens en fa cinc cèntims en aquest vídeo.

Deixa un comentari