11 octubre, 2017

A Barcelona hi plou més que a Londres

Francesc Mauri, meteoròleg

No m’he begut l’enteniment amb aquesta afirmació. A l’Observatori Fabra hi cauen, de mitjana anual, 621 mm o bé l/m2 de precipitació en 57 dies de mitjana a l’any. A l’observatori del parc de Greenwich a Londres, la mitjana de pluja se situa en 557 mm repartits en 109 dies.

A Barcelona, aproximadament, hi plou un 10% més que a Londres. Això si, ja us ho plasmava en les línies anteriors, amb força menys dies de pluja a l’any. Barcelona 57 i Londres pràcticament el doble: 109. La irregularitat mediterrània és clara i marcada i la regularitat, podríem dir puntualitat, és molt més evident. Tot i això, la tendència a la capital britànica va, fruit de l’escalfament global, també cap a una major irregularitat.

Està clar que, a casa nostra, plou pitjor, més irregular, de més mal gestionar. Fer previsions amb panorama irregular, podríem dir inestable, sempre és més difícil que amb velocitat de creuer més o menys constant. La gestió de l’aigua és cada cop més complicada. A més a més, l’escalfament global o canvi climàtic que citava el fa més difícil. Analitzant les dades d’un observatori amb una sèrie ben llarga, des del 1898 i fins a l’actualitat, ens dóna que veníem d’una irregularitat o variabilitat del 20% i ara freguem el 30%.

Els romans, amb l’impluvium, la recollida d’aigües de pluja en els períodes de precipitacions, ja buscaven això. Tenien clar on vivien i que calia recollir per quan els núvols no regaven. Els àrabs, uns mestres de l’aigua, posteriorment seguien un camí molt semblant.

Som a l’any 2017, els pantans de les Conques Internes construïts durant la segona meitat del segle XX són una mena d’impluvium, però amb una diferència important. Fa 2.000 anys érem quatre gats i ara som una pila de gent.

riu sec pirineu
Fins i tot els rius del Pirineu pateixen greument els efectes de la sequera

 

La gestió de l’aigua, en aquest punt, esdevé fonamental. No es poden construir més pantans. La irregularitat pluviomètrica amb episodis torrencials i períodes sense pluja destacada molt llargs, més un escalfament global in crescendo i, per tant, amb més evaporació, amb unes necessitats d’aigua cada cop més diverses… Tot plegat ens porta cap a obrir les portes a totes les opcions possibles. L’estalvi en àmbits com el comercial, turístic o industrial, encara estan lluny de ser òptims i ens aportarien molts hm3 suplementaris. L’eina possiblement més efectiva, però, la reutilització, està a anys llum de funcionar al 100%.

Siguem àgils i receptius a una gestió de l’aigua del segle XXI, perquè refiar-nos del règim mediterrani de precipitacions, amb extrems gairebé aberrants i amb un escenari de variabilitat a l’alça, fruit de l’Escalfament Global, ens portaria cap a un carreró sense sortida.

Deixa un comentari