19 octubre, 2017

La solidaritat com a font de benefici social

Fèlix Riera, codirector de Hänsel* i Gretel*

La perniciosa idea que la pobresa contamina als que no la pateixen s’ha instal·lat en certa part de la societat, com si aquesta fos un virus. La manera de combatre aquesta negativa forma de mirar el món és amb educació i gràcies a polítiques exemplars de les institucions i de les empreses. Empreses i institucions capaces de permetre aflorar la dignitat de les persones, transcendint a la seva condició econòmica i social.

La qüestió és de caràcter tan rellevant que ha estat abastada per l’escriptora Adela Cortina en el seu llibre acabat de publicar Aporofòbia, el rebuig al pobre. Cortina adverteix que un dels grans reptes de la nostra democràcia és enfrontar-se a les seves negatives conseqüències. El Fons de Solidaritat al consum de l’aigua posat en marxa per Aigües de Barcelona, creat fa cinc anys i gestionat coordinadament amb els serveis municipals de l’àrea metropolitana de Barcelona, eximeix de pagar el consum d’aigua a aquelles famílies que estan en risc d’exclusió social. Des de la seva posada en marxa, s’han concedit més de 92.254 ajuts.

L’acció social s’ha desenvolupat en diferents municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. Les persones acollides són membres de famílies els integrants de les quals estan a l’atur, persones jubilades o vidus majors de 60 anys amb pensió mínima, així com persones incapacitades de forma permanent amb pensió mínima, entre altres col·lectius.

La solidaritat com a font de benefici social en la nostra societat implica la capacitat que tenen algunes iniciatives com el Fons de Solidaritat de l’aigua per estendre i donar sentit a una concepció d’hospitalitat universal i la noció de fraternitat, aclamada a la triada de la República francesa. Són accions capaces de trencar la lògica de la societat actual, que pretén ocultar la pobresa, fer-la invisible, diluir-la, en lloc de ser capaços d’erradicar-la com a etiqueta social. Adela Cortina se serveix de Kant per reforçar el caràcter contingent de la vida al qual tots estem exposats quan cita “tots els homes estan originàriament (és a dir, abans de tot acte jurídic de l’arbitri) en possessió legítima del sòl, és a dir, té dret a existir allà on la natura o l’atzar els ha col·locat (al marge de la seva voluntat)”.

La resposta a aquesta demanda, responent a una exigència moral, la donen programes impulsats com el d’Aigües de Barcelona. Les xifres amaguen sovint el detall de qui pateix l’exclusió i només hi ha una via de solució possible a partir d’iniciatives preses des de la política empresarial. No hi ha hagut un sol cas de persones que, en situació de vulnerabilitat, no disposi d’aigua; més de 18.000 famílies han rebut ajudes per pagar la factura del consum d’aigua; 10.001 famílies s’han acollit a la tarifa social; i 8.471 s’han pogut acollir al pagament fraccionat del consum d’aigua.

Són xifres que representen abastar un dels majors reptes que tenim com a societat: ser conscients que una via de retallada de llibertats suposa el triomf de l’exclusió social per manca de recursos econòmics. La solidaritat és font de benefici social i el Fons de Solidaritat de l’aigua respon a una necessitat social a la qual cada dia se sumen altres entitats per al seu desenvolupament i èxit.

Deixa un comentari