26 octubre, 2017

La gestió de l’aigua és responsabilitat de tots

Actualment, obrir l’aixeta i que en surti aigua és una cosa que donem per segura, però en temps de sequera cal recordar l’esforç que s’ha de fer perquè puguem fer aquesta petita acció. És per això que recordem l’entrevista que Francesc Mauri va fer a Ramon Creus, director del Centre de Control Operatiu d’Aigües Barcelona, per parlar sobre el funcionament, la demanda i la gestió de l’aigua!

Francesc Mauri: Hem interioritzat que l’aigua no és un recurs fàcil, però no sé fins a quin punt ens ho acabem de creure. Em dóna la sensació, per les estadístiques, que actualment ens ho creiem molt més que no pas en el passat.

Ramon Creus: Cert, la gent ha interioritzat de manera molt efectiva que l’aigua és un recurs escàs. Si posem una referència, la darrera sequera del 2007, des d’aquella fita fins a enguany la reducció del consum ha suposat un 20%. Posat en xifres, estaríem parlant de 40 hm3 d’aigua.

F.M.: Posem una referència.

R.C.: 40 hm3 és la meitat del pantà de la Llosa del Cavall. Pel que fa a habitants, per exemple, és el subministrament d’una població aproximada d’uns 700.000 habitants. És el que hem reduït des de la darrera sequera.

F.M.: És a dir si suméssim, per exemple, Terrassa, Sabadell, Granollers… Estem parlant d’una pila de població.

R.C.: Exactament, 40 hm3 és un volum d’aigua considerable que s’ha estalviat gràcies a la conscienciació ciutadana, perquè un episodi com aquest deixa petjada a la gent però també per l’ús i la introducció de les tecnologies en el sistema d’abastament.

F.M.: És a dir, nosaltres des de casa hi podem fer… no hem de regar en determinats moments, podem reaprofitar aigua, descartem la banyera i ens dutxem, etc. Tot això molt bé, però em penso que en termes d’hectòmetres cúbics o de litres, en el passat hi havia pèrdues notables en l’abastament, que era aigua que es perdia.

R.C.: El tema de la millora de les pèrdues del sistema d’abastament, de ser cada cop més eficients, sempre ha estat un dels principals pilars de la nostra activitat. És una activitat que es pot atacar en diversos fronts: el primer és un front més reactiu, però tampoc està exempt de tecnologia, que és reparar abans i actuar de manera ràpida per evitar una fuita. Sabem on està l’incident  i podem minimitzar els temps de resposta. Tenim altres tipus de fronts molt més tecnològics que serveixen per anticipar-nos a aquestes situacions: l’anàlisi que es fa de les infraestructures, on és millor substituir-les, quins són els criteris que cal introduir en el nostre programa d’immersions per substituir els tubs que més convé.

F.M.: Podem saber amb uns dies o setmanes d’antelació que aquella canonada pot patir un incident?

R.C.: No només en uns dies, sinó en uns segons. Tota la xarxa està sensoritzada i podem fer un símil: tenim un conjunt d’ascensors que controlen els paràmetres hidràulics del seu funcionament. Qualsevol petita desviació d’aquests paràmetres és símptoma que a la infraestructura li succeeix alguna cosa. Pot ser trencament o avís.

F.M.: La teva responsabilitat al Centre de Control i la de tot el teu equip és…?

R.C.: Recollir aquesta informació i actuar en el menor temps possible. Avui en dia els sistemes t’ajuden a indicar on és aquest problema, no només que el tens, sinó en quina situació està per reduir al màxim el temps d’acció.

F.M.: Són sistemes de teledetecció, auscultació, etc., que t’indiquen al mil·límetre on està l’incident, no?

R.C.: Existeixen aparells físics de tipus auscultació, que localitzen on tens el problema, però també et pots ajudar de models que a través de la informació que reculls que et diuen on està exactament aquest punt sense necessitat d’anar al carrer.

F.M.: Per tant  el consum per càpita del barceloní ha baixat gràcies a l’estalvi de les persones però també gràcies a aquesta millora de la xarxa, entenc.

R.C.: Exacte, un 70% vindria donat per la conscienciació ciutadana i un 30% a la millora de la gestió del servei, a l’aplicació de les tecnologies a la xarxa d’abastament.

F.M.: En el cas de Barcelona ciutat el consum són 101 litres per habitant i dia, en el cas dels E.E.U.U., Canadà, estem a 350 litres, 380. Vol dir que allà tenen molta aigua o que tiren molt de veta? És una combinació de tot?

R.C.: És una combinació. És cert que tenen un tipus de vida que no és en concentració vertical, sinó que és horitzontal, i tenen un altre tipus d’ús de l’aigua, que en l’àmbit domèstic és molt diferent del que tenim aquí. Hi ha nuclis a l’Àrea Metropolitana que estan molt per sota d’aquesta xifra.

F.M.: Aquí no tinc sensació que em falta l’aigua, obro l’aixeta i gasto amb consciència, però em dutxo i no estic patint per l’aigua, i si la consumeixo procuro ser eficient…

R.C.: Per això amb aquests marges tan petits de reducció de la demanda el tema tecnològic és molt important. L’esforç que ha fet la gent és molt important i és difícil anar més enllà. Sempre ha de ser un repte per la ciutadania però el plus que li pot donar la tecnologia és molt important per assolir uns límits que no es comprometin.

F.M.: A partir d’aquí, Aigües de Barcelona a nivell internacional em penso que sou referents en la gestió de la xarxa i d’aquest recurs.

R.C.: Exactament, som un referent tecnològic a nivell mundial, a nivell d’empresa d’abastament d’aigua. Rebem una quantitat de visites a nivell internacional. L’aplicació tecnològica a la gestió del servei d’abastament a Barcelona està molt consolidada i som un referent.

F.M.: Parlem de visites tècniques i professionals.

R.C.: Exacte, gent del sector que ens visita perquè volen recollir idees per implantar en els seus respectius serveis d’abastament i miren a veure com ho tenim. També perquè la configuració de la ciutat i del servei d’abastament fa que sigui complex i és un repte, per tant la gent ve a veure què pot aprendre o què pot aprofitar.

Per escoltar el programa complet de Meteomauri, fes clic a l’enllaç

Deixa un comentari