9 novembre, 2017

La salut de l’aigua

Fèlix Riera, codirector de Hänsel* i Gretel*

Tot el que ens envolta necessita ser adoptat a la nostra forma de vida per poder ser consumit. Tant el formatge, com el vi o el sucre necessiten processos que converteixin la matèria primera per al seu consum final. Com en un procés d’alquímia, la llet es convertirà en formatge, el raïm en vi, la canya de sucre en sucre blanc o morè. El mateix succeeix amb l’aigua, però amb una única diferència: l’aigua es potabilitza per ser consumida, es fa potable perquè la puguem prendre sense perill per a la nostra salut.

El cicle de l’aigua precisa que, un cop acabi el procés de captació, l’aigua sigui adequada al seu posterior consum en estacions de tractament, plantes potabilitzadores, com la de Sant Joan Despí. Un cop potabilitzada, l’aigua serà portada als dipòsits de capçalera on s’emmagatzemarà per a la seva distribució final a les nostres llars. Cada planta potabilitzadora utilitza mecanismes especialitzats que se centraran en el tractament del ferro, el manganès i els compostos orgànics volàtils. La història de companyies com Aigües de Barcelona és l’esforç realitzat per tractar l’aigua amb l’objecte del consum final dels usuaris.

L’ETAP de Sant Joan Despí es va inaugurar l’any 1955

A Sant Joan Despí, el 1955, s’inaugura la primera gran potabilitzadora de Catalunya. Potabilitzar l’aigua, tractar-la per al consum humà, esdevé un aspecte decisiu en tots els països en fase de desenvolupament, ja que necessiten d’ella per impulsar-lo i avançar. El premi Nobel d’economia Amartya Sen, teòric de l’economia del desenvolupament, proposa integrar “béns” com la llibertat i la justícia en el càlcul del desenvolupament. Mostra que una societat desenvolupada convergirà de mica en mica cap a la democràcia.

Per crear les mínimes bases que permetin donar sentit al desenvolupament cal que les necessitats més bàsiques estiguin cobertes. La potabilització de l’aigua incideix directament en el desenvolupament humà. La qualitat d’aquest servei bàsic permet garantir la salut i seguretat en tota la cadena d’alimentació d’homes i dones. La història de la potabilització va directament dirigida a dotar de salut a l’aigua, ja que com una entitat viva, no sempre està sana.

Malalties com la diftèria ens indiquen fins a quin punt és necessari dotar l’aigua de les condicions per al seu consum. La necessitat que l’aigua contingui escassos bacteris o elements com el ferro obliga al seu tractament. Depurar l’aigua, filtrar-la, decantar-la i desinfectar-la són alguns dels termes que tanca la potabilització. De totes les fases del cicle de l’aigua, com són la captació, la potabilització, l’emmagatzematge, la distribució i el transport, la vigilància i el control, i, finalment, l’ús dels ciutadans, és en dues d’elles, la potabilització i el control de tot el procés, on reverteix garantir la salut de l’aigua.

 

Deixa un comentari