16 novembre, 2017

La sort d’estirar la cadena del vàter

Xavi Coral, periodista

L’altre dia anant amunt i avall del Parlament Europeu a Brussel·les em va cridar l’atenció un cartell. Anunciava la celebració del “Toilet day”. Traduït textualment, el dia del vàter. Ja sabem que hi ha dies mundials per a tot i, honestament, així de cop i volta em va semblar una broma. No ho és. No només és molt seriós sinó que és molt necessari. Se celebrarà a tot el món el dia 19 de novembre. A Catalunya també amb el nom de “Dia Mundial del Sanejament”. Haig de dir que m’agrada més la versió anglesa, “Toilet day”, o la castellana “Día del retrete”, crida més l’atenció sobre què es vol posar en evidència que no és altra cosa que al món no hi ha prou vàters.

En el món occidental, el vàter forma part de la nostra vida íntima almenys una vegada cada dia. És un element indispensable del qual per decòrum no en parlem. Però heu pensat mai què passaria si no el tinguéssim? Seria un desastre. Els nostres excrements no s’eliminarien de forma segura i contaminarien el nostre entorn amb el risc que això suposaria per a la nostra salut. En canvi, cada cop que estirem la cadena del vàter, s’inicia un procés complex pensat per a la nostra protecció. Els excrements són transportats, tractats i eliminats d’una manera invisible però segura.

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per exemple, Aigües de Barcelona s’encarrega de depurar 260hm3 d’aigües residuals a l’any. Aquestes aigües brutes són tractades perquè puguin tornar al medi ambient amb totes les garanties sanitàries necessàries. Segurament no ho valorem prou. Ho donem per fet, com si passés de forma natural. No és així. Hi ha tota una infraestructura que cal que funcioni amb la màxima efectivitat i precisió i això demana un alt grau de professionalitat.

Malauradament hi ha llocs del món on tot això no existeix. Nacions Unides calcula que hi ha 2.500 milions de persones que no disposen d’un vàter a casa i encara menys de tota la infraestructura necessària perquè compleixi amb la seva funció. El 80% de les aigües residuals que genera la població mundial torna al medi ambient sense ser tractada i per tant, amb el perill que pugui propagar malalties mortals. Els vàters salven vides, per això el dia Mundial del Sanejament pretén conscienciar i fomentar mesures que resolguin aquesta mancança. Hi ha molta feina per fer i anem contra rellotge.

L’ONU, a través dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, s’ha proposat que el 2030 el sanejament d’aigües residuals arribi a tots els habitants del planeta, reduir a la meitat l’aigua no tractada i augmentar la seva reutilització. És un repte ambiciós. Hem de ser exigents amb els nostres governs perquè s’hi comprometin.

I cada vegada que estirem la cadena del vàter, recordem la sort que tenim.

Deixa un comentari