30 novembre, 2017

L’il·lusionisme de la tassa del vàter

Xavi Pérez Esquerdo, comunicador

Ens hi asseiem fins a dir prou o fins que se’ns adormen els peus o fins que acabem de llegir l’article o de contestar tots els missatges de whatsapp que teníem pendents. De fet, la nostra relació amb la tassa és més íntima que amb molts dels nostres amics o, com a mínim, hi tenim més tracte directe. Sovint ens hi quedem una estoneta més de la que hauríem, perquè allà ens retrobem amb la nostra intimitat, i perquè elimina el pitjor de nosaltres i ens fa sentir nets. Però realment estem nets?

Tots tendim a creure, no només els estruços, que allò que no es veu, desapareix. Qui no ha escombrat i, per mandra, ha obviat aixecar la catifa o qui no ha amagat el pijama sense plegar sota el coixí i ha estirat els llençols per aplanar l’embalum. Ens passem la vida significant-nos en allò que es veu i oblidant-nos d’allò que…. llancem per la tassa del vàter.

Heus aquí el problema! Ja sabem que la humitat millora la sensació d’higiene, però cal que renunciem a fer que els nostres mars i rius gaudeixin de la mateixa higiene. Anem cap a la prohibició i això, us prometo, m’emprenyarà. Perquè a mi m’agraden les tovalloletes higièniques, però no tot allò que es tira desapareix, malgrat que l’aigua sembla un autèntic truc de màgia.

Tatxaaaan! Ara hi és… ara no ho veig, però encara hi és.

Fa uns mesos va sortir una notícia que semblava de broma, una gran bola de tovalloletes amb greix havia aconseguit fer l’embús més gran en canonades de la història. Londres lluitava contra un ens que pres de vida pròpia havia engolit tants elements d’un sol ús que havia aconseguit créixer i transformar-se en quelcom digne de ser caçat pels “Ghostbusters“. Però no era cap broma. Cap.

El mateix any es van abocar als vàters dels 36 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona més de 4,4 milions de quilos de deixalles, gairebé 1,4 quilos per habitant.

Les tovalloletes, allò tan agradable,  i servil, s’ha convertit en un autèntic problema. Fins i tot la Melero s’ha sumat a la campanya “Stop tovalloletes al vàter”(amb aquell delicat to informatiu d’emergència) que ha proposat Aigües de Barcelona. I és que aquest substitutiu del paper, paper, està fet amb fibres molt resistents, biodegradables i no, que tarden molt de temps en biodegradar-se i pel camí provoquen embussos, avaries i contaminació.

Vist amb les dades a la mà, només l’any 2014, es van tirar al vàter 892 milions de tovalloletes i aquestes ja són la causa del 46% de les avaries registrades per Aigües de Barcelona.

Si volem seguir tenint el cul net, humit i preparat pel dia a dia, hem de ser conscients que estirar la cadena no vol dir desintegrar, vol dir, simplement, traslladar. Fet i fet, millor a les escombraries. Entre les restes orgàniques, també desapareixen, com per art de màgia.

 

Deixa un comentari